En ‘Les evasions mínimes’ d’Aida Oset, trobem un espai discret que ens regala claredat enmig del bullici diari. En una societat com la nostra, marcada per la immediatesa, les cançons d’aquest disc són un petit refugi que permet evadir-nos de la realitat i del món exterior. Nou fugides endavant convertides en cançó, que reflexionen de forma profunda i personal sobre la vida, l’existència o les relacions amb un to alhora cru, visceral i elegantment minimalista. Una travessia on la veu i les lletres marquen el rumb i on la instrumentació, electrònica per moments i més orgànica en altres, matisen cadascun d’aquests petits espais de llibertat, com aquells instants fugaços que ens fan oblidar el món.