Per primera vegada en la història de Sónar, tota la programació musical s’ha concentrat en un únic recinte. Fira Gran Via, fins ara territori del Sónar de Nit, ha absorbit també l’activitat diürna amb una redistribució i adaptació dels escenaris que posa fi als desplaçaments entre la Fira de Montjuïc i l’Hospitalet. Un canvi profund de format que modifica inevitablement l’experiència del festival, però que intenta preservar-ne l’essència: una programació diversa, arriscada i atenta a les noves formes de creació electrònica.

Un repàs a actuacions destacades

Entre els primers a estrenar aquesta edició i el nou SonarVillage, Arp Frique & The Perpetual Singers van desplegar un so càlid i ballable, potser més idoni per a una hora més avançada, però prou contagiós per encandilar el públic present.

Al SonarHall, el talent local va tenir un dels seus moments més delicats amb Ani in the Hall i Intel·ligència romàntica, una proposta que combina música i teatralitat, una posada en escena fantasiosa i la veu prodigiosa d’Aina Serena.

El mateix escenari va acollir Daito Manabe, un habitual del festival i creador de recursos aparentment inesgotables, amb un directe audiovisual galàctic i meravellós.

En aquest escenari també hi va destacar el projecte barceloní 30drop amb Insight Into Mind and Space, una proposta que generava visuals mitjançant prompts d’IA en directe mentre desplegava una música potent i d’altíssima qualitat.

Amb l’arribada de la nit, Charlotte de Witte va imposar el seu techno enèrgic, mentre Modeselektor tornaven a demostrar la seva capacitat per sacsejar la pista i llançar, de passada, missatges polítics tan explícits com “This track kills fascism”.

Joy Orbison va aportar elegància amb un repertori de pulsió house i club, però una de les grans cites va ser The Prodigy. En el seu debut a Sónar, la banda britànica va repassar una trajectòria incontestable amb un directe carregat d’energia, demostrant que, per a ells, els anys semblen passar d’una altra manera.

El SonarLab by Rinse, vinculat a la històrica emissora britànica Rinse FM, va reforçar l’aposta per les noves tendències de la cultura de club. Entre els noms destacats, el productor japonès Wata Igarashi va oferir un set de techno còsmic, contundent i hipnòtic.

Però si hi va haver un projecte capaç de convertir-se en festival dins del festival, aquest va ser STOOR. Comandat per l’històric Speedy J, va ocupar el SonarCar durant set hores diàries de directe ininterromput. Sota un enorme obelisc audiovisual, Jochem Paap va reunir artistes com Colin Benders, Dasha Rush, Mathew Jonson o Luke Slater, entre d’altres, per dirigir jams improvisades amb sistemes modulars: so gruixut, càlid, imprevisible i en transformació constant.

Si anys enrere Sónar va elevar l’experiència de la música de ball amb Despacio, el projecte de James Murphy i els germans Dewaele, enguany STOOR ha tornat a convertir el SonarCar en un espai de peregrinació. Fàcilment, un s’hi hauria pogut quedar els tres dies observant com la improvisació prenia forma en temps real. Un dels grans encerts de Sónar 2026.

I presidint aquesta nova etapa, l’enorme instal·lació lumínica Organyismo, desenvolupada per LedPulse, convidava més d’un a aturar-se, admirar-la i, per què no dir-ho, recuperar forces. Una imatge gairebé simbòlica d’un festival que ha canviat de forma però que continua mirant endavant, obstinat a buscar el millor de l’electrònica i la tecnologia d’avantguarda.