La màgia de la poesia és poder viure un present convuls però també apostar per un paissatge tranquil i pausat que també requereix la cultura en general. De fet, és el que fan a Poseia i +, un festival que té molt a veure amb el present, amb les noves maneres de fer poesia, un diàleg molt intens en un context tranquil i aïllat que permet molta reflexió i viure intensament els espectacles. Eduard Escoffet, el seu director, explica que el Poesia i + és sempre “un intent d’evassió en els primers compassos de l’estiu”. Una cita en el calendari i un pelegrinatge de Caldes d’Estrac a Alella, passant per Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Sant Pol de Mar, Teià, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt.

Uns grams de bogeria entre versos, molta música i aires de mar. Les possibilitats de descoberta són immenses. Quan pensem en els orígens de la poesia, també pensem amb la música. Té a veure amb el ritme, la repetició… té a veure amb les bases musicals i, per tant, els orígens. El Poesia i + reivindica aquest espai compartit i un diàleg fructífer cap a un costat o un altre. Moltes vegades els espectadors s’acosten al festival atrets per un músic que té relació amb la poesia i, al revés, poetes que atreuen un públic per la seva vocació musical. No fan diferències entre música, poesia i altres arts. Rehabilitació poètica i sobretot deixar-se sorprendre amb una potent programació que vol ser actual, vinculada al territori, oberta i experimental, instintiva i intuïtiva, arrelada i lliure per decidir ser-ho tot.