Hi ha pocs músics que aconsegueixin explorar la convergència entre techno i música experimental amb tant èxit com David Letellier. Conegut com Kangding Ray, fa gairebé una dècada que produeix i publica la seva música exclusivament a Raster-Noton i Stroboscopic Artefacts. Els dominis estètics d’aquestes dues etiquetes personifiquen el so complex de Kangding Ray: és una estètica que posa a prova els límits, evolucionant incansablement en la seva exploració de la textura, el ritme i el disseny del so.

Ara, presenta el seu vuitè LP, Ultrachroma, el primer llarga durada publicat a través del seu segell. Deu cançons de l’àlbum porten el nom i s’associen amb un color, posant èmfasi en el mal humor, els ritmes i el melodisme emocional. L’artista berlinès descriu l’àlbum com “una visió obliqua d’un possible futur psicodèlic: hiperdigital, intricat, tens, però també colorista i, en definitiva, molt bonic. És el resultat de tres anys de investigació sonora per trobar noves direccions per desenvolupar la meva música”.

Escolta Ultrachroma de Kangding Ray