{"id":457,"date":"2022-06-07T13:39:35","date_gmt":"2022-06-07T11:39:35","guid":{"rendered":"http:\/\/efectessecundaris.com\/?p=457"},"modified":"2022-06-17T16:17:44","modified_gmt":"2022-06-17T14:17:44","slug":"el-sonar-es-una-bombolla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/2022\/06\/07\/el-sonar-es-una-bombolla\/","title":{"rendered":"El S\u00f3nar \u00e9s una bombolla"},"content":{"rendered":"\n

Volem festivals que siguin capa\u00e7os de fer-nos reviure les nostres emocions m\u00e9s prim\u00e0ries i ens permetin la narcosi absoluta durant tres dies d’evasi\u00f3. Els festivals s\u00f3n meitat nost\u00e0lgia i meitat autoengany. Fins i tot han tret aquest substantiu del seu nom per evitar confusions m\u00e9s que evidents. Treballen en aquesta direcci\u00f3 a la recerca d’un plus valor est\u00e8tic i busquen un p\u00fablic objectiu que tendeixi a cr\u00e9ixer -\u00e9s clar, els hi va la vida-, per\u00f2 no sempre poden fugir d’un generalisme sense criteri que nom\u00e9s dona diners, aporta quantitat d’espectadors i molta impostura. Els festivals poden ser una activitat econ\u00f2mica viable i, per tant, creixen i es desenvolupen amb les lleis pr\u00f2pies del mercat. En temps de dificultats, agreujades per la pand\u00e8mia, els festivals han hagut de modificar el seu vocabulari i han comen\u00e7at a parlar d’impacte econ\u00f2mic i d’ocupaci\u00f3 hotelera per justificar-se davant de les administracions p\u00fabliques; igualment, han hagut de deixar temporalment de banda el seu valor cultural. Valor cultural que ha estat donat m\u00e9s per la vocaci\u00f3 particular i personal dels promotors que per alguna mena de condicionant de les administracions p\u00fabliques, perqu\u00e8 els darrers anys els esdeveniments s\u00f3n un negoci per a Barcelona. Aquest embolcall cultural respon a la necessitat de buscar un relat que faci digerible la massificaci\u00f3 tur\u00edstica que viu la ciutat. Del turisme de consum massiu ara en diuen “turisme cultural”. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En aquest cas, patrimoni i esdeveniments “culturals” (Primavera Sound, Cru\u00eflla, S\u00f3nar, museus…) s\u00f3n al punt de mira, del qual constantment surten dades de visitants i dels milers d’euros que deixen a la ciutat. En tot aquest neguit o desafeccci\u00f3, el S\u00f3nar<\/a> sobreviu i mant\u00e9 el seu estat com a “prescriptor cultural” o “representant musical” del que passa tant en el maintream com en l’underground. Quan el S\u00f3nar va n\u00e9ixer, el 1994, la ciutat no era un desert cultural, per\u00f2 si que patia la ressaca postol\u00edmpica i tenia escassetat d’equipaments, de diners i d’actitud, i no sabia quin era el relat que volia construir. Quan en aquells m\u00e0gics i sobrevalorats anys 90 clam\u00e0vem per una visibilitat i professionalitat m\u00e9s grans a l’escena independent, va arribar la comercialitzaci\u00f3 i el model de negoci va prendre el control d’aquells espais que cr\u00e8iem que ens pertanyien. El S\u00f3nar \u00e9s una bombolla, una petita parcel\u00b7la fruct\u00edfera enmig d’un gran camp erm. Els entesos en sociologia urbana del futur estan cansats de repetir que avui dia la riquesa d’una ciutat no est\u00e0 tant en les ofertes dels grans aparadors, adre\u00e7ades als p\u00fablics massius, locals i tur\u00edstics -aix\u00f2 tamb\u00e9, per descomptat-, sin\u00f3 sobretot en els teixits socials de la microcultura que s\u00f3n capa\u00e7os de generar els substrats per a la creaci\u00f3 de coses noves, originals i amb visi\u00f3 i vocaci\u00f3 de futur. <\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s f\u00e0cil posicionar-se sobre la realitat cultural de Barcelona quan cadascun dels agents culturals es mou en les seves franges d’especialitat, i \u00e9s complicat saber qu\u00e8 passa al seu voltant; menys encara en franges m\u00e9s llunyanes. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Foto: Roger March<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Barcelona acull cada any, si no fem cas les dues edicions suspeses per raons sanit\u00e0ries, el que probablement \u00e9s el festival de m\u00fasica electr\u00f2nica m\u00e9s important del m\u00f3n, per\u00f2 en realitat no es pot comparar amb les aut\u00e8ntiques ciutats de refer\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit, com ara Londres, Berl\u00edn, Detroit o Amsterdam… El S\u00f3nar a part, la capital catalana sempre ha estat una ciutat secund\u00e0ria en aquest sentit; dit d’una altra manera, li ha mancat una ind\u00fastria creativa pr\u00f2pia realment potent. El S\u00f3nar va canviar l’afegit\u00f3 de “m\u00fasica avan\u00e7ada” per “m\u00fasica, creativitat i tecnologia”, per donar poder a aquest trinomi gaireb\u00e9 indivisible i abra\u00e7ar els agents locals. La recerca de d’un model de ciutat \u00e9s l’escenari de fons del S\u00f3nar. Barcelona busca el seu lloc i, en qualsevol cas, en quina lliga vol competir, sent honesta amb els potencials reals o el flagell global. S’esgoten les possibiitats de ser un bon lloc on visquin els artistes si propiciem la destinaci\u00f3 tur\u00edstica i ens oblidem que aquesta comunitat ha de poder trobar espais per crear i viure. El que mai desapareixer\u00e0 amb el S\u00f3nar \u00e9s l’oportunitat: sigui una edici\u00f3 dolenta, regular, o molt bona del mateix festival, sempre podrem assistir a experi\u00e8ncies tecnol\u00f2giques, actuacions inoblidables i moments musicals memorables. Al marge de tot all\u00f2 que les envolti. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El S\u00f3nar sobreviu i mantindr\u00e0 del 16 al 18 de juny el seu estat com a “prescriptor cultural” o “representant musical” del que passa tant en el maintream com en l’underground<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":458,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-457","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-musica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=457"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":524,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457\/revisions\/524"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/458"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=457"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=457"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=457"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}