{"id":793,"date":"2022-12-14T13:12:24","date_gmt":"2022-12-14T12:12:24","guid":{"rendered":"http:\/\/efectessecundaris.com\/?p=793"},"modified":"2022-12-16T10:56:36","modified_gmt":"2022-12-16T09:56:36","slug":"mira-2022-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/efectessecundaris.com\/index.php\/2022\/12\/14\/mira-2022-2\/","title":{"rendered":"MIRA 2022"},"content":{"rendered":"\n

Tot just en girar la cantonada, o a unes poques parades de metro, tenim un festival, el MIRA<\/a>, que inoculat al subconscient ja forma part del nostre paisatge quotidi\u00e0 de tardor. L’onzena edici\u00f3 presentava com a gran novetat el trasllat de Fabra i Coats a la Fira de Montju\u00efc. El temps dir\u00e0 com s\u2019assenta el festival en aquest nou empla\u00e7ament. Motius per trepitjar-lo, si fem cas al cartell del MIRA, en ten\u00edem i, prova d\u2019aix\u00f2, \u00e9s que 7.000 persones no es van voler perdre una de les cites destacades del circuit barcelon\u00ed. Un luxe, tractant-se d\u2019un festival urb\u00e0, que permet gaudir a prop de casa propostes que no troben el seu espai a les cites estivals. Un dels trets distintius del MIRA \u00e9s que la part visual comparteixi protagonisme amb la sonora, video artistes i creadors digitals treballen colze a colze amb m\u00fasics electr\u00f2nics i discj\u00f2queis per crear espectacles experiencials. <\/p>\n\n\n\n

Ivankov\u00e0, el projecte de la madrilenya Irene de la Cueva, va ser l\u2019encarregat de trencar el gel amb el seu mantre dissenyat per convidar-nos a viatjar per paisatges protagonitzats per llargs drones, sintetitzadors i composicions vocals et\u00e8ries. El primer plat fort de la jornada el va protagonitzar el nou projecte de Kali Malone, materialitzat al disc \u2018Does Spring Hide Its Joy\u2019, estrena absoluta a casa nostra, juntament amb el guitarrista Stephen O\u2019Malley, l\u00edder de la banda SALUDABLE O))) i la violoncel\u00b7lista Lucy Railton. Un concert delicat en qu\u00e8 les notes del violoncel progressen en paral\u00b7lel amb els drones de la guitarra d’O’Malley. Concebut com a pe\u00e7a sonora, acaba convertint-se en una experi\u00e8ncia sensitiva a trav\u00e9s de la vibraci\u00f3 sonora. <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, Michael Rother, figura clau de l\u2019escena musical alemanya de principis dels setanta, va ser membre de Kraftwerk el 1971 i va formar les llegend\u00e0ries bandes NEU! i Harmonia, va pujar a l\u2019escenari per oferir un xou basat en material de NEU!, coincidint amb el 50\u00e8 aniversari del llan\u00e7ament del primer \u00e0lbum de la m\u00edtica banda,  acompanyat per Hans Lampe a la bateria i Franz Bargmann a la guitarra. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9<\/strong> Roger March<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Sens dubte, un dels reclams del MIRA era l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019Orbital dels germans Phil i Paul Hartnoll. El gran respecte pel seu treball en viu a causa dels seus extraordinaris espectacles va quedar dilu\u00eft en un xou poc llu\u00eft, quasi b\u00e9 caricaturesc, i molt allunyat del que ens tenen acostumats. En resum, en cap moment ni la seva posada en escena, ni el seu so, ni el repertori escollit ens van recordar la grandesa del duet de Kent que va contribuir a fer noble el techno del Vell Continent.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9<\/strong> Roger March<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No tot van ser decepcions. Carsten Nicolai, \u00e9s a dir Alva Noto, va complir amb escreix amb un espectacle m\u00e9s enfocat a la pista de ball, no \u00e9s massa habitual en ell, focalitzat al seu darrer disc ‘UNIEQAV’ que oscil\u00b7la entre el techno, l’ambient i el drone. <\/p>\n\n\n\n

La jornada de dissabte va oferir un dels moments m\u00e9s intensos i evocadors del festival. Joseph Kamaru (KMRU) i Niamk\u00e9 D\u00e9sir\u00e9 (Aho Ssan) van oferir un interessant xou en directe, ‘Limen’. Tot una pr\u00e0ctica sonora per connectar els paisatges sonors de Kamaru amb el cyberpunk enfonsat i expressionista de Aho Ssan. Tot plegat acompanyat per uns visuals que remetien a les fases de creaci\u00f3 i destrucci\u00f3 de la natura en qu\u00e8 es podien veure imatges de rius de lava, volcans en erupci\u00f3 i arquitectures abandonades.<\/p>\n\n\n\n

Fa gaireb\u00e9 vint anys que Chris Clark va entrar a l\u2019escena musical. Va signar de molt jove amb el llegendari segell brit\u00e0nic Warp Records i ha llan\u00e7at onze \u00e0lbums i multitud d\u2019EPs i singles fins avui. Clarck, va presentar un nou espectacle audiovisual inspirat en ‘Body Riddle’, el seu primer treball del 2006 i que ser\u00e0 reeditat aquest mateix any. Viure de les rendes del passat t\u00e9 sentit. <\/p>\n\n\n\n

Dame Area, \u00e9s a dir Silvia Konstance i Viktor L. Crux, molt probablement, es van convertir en una de les sorpreses agradables amb la seva barreja de sintetitzadors i percussi\u00f3 en viu, industrialisme i tribalisme amb sons eixordadors i bases r\u00edtmiques incendi\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n

Squarepusher tampoc va defraudar amb el seu drill and bass, IDM, techno i acid, marca de la casa. Per molts motius \u00e9s un dels noms m\u00e9s prominents de la primera onada del jungle brit\u00e0nic i un dels precursors del drum & bass experimental de principis dels 90. <\/p>\n\n\n\n

El MIRA ha fet un pas endavant amb el canvi d’ubicaci\u00f3, molt m\u00e9s acord amb el que vol ser el festival, i una refinada tria molt suggerent de la m\u00fasica electr\u00f2nica, aix\u00ed com la recuperaci\u00f3 de cl\u00e0ssics i la seva aposta per mostrar all\u00f2 que s’est\u00e0 coent en arts visuals i instal\u00b7lacions. <\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
Orbital, Alva Noto, Blawan, Nia Archive DJ set \/ \u00a9<\/strong> Roger March<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n